Tirana és la capital d’Albània, i tot i ser molt extensa només té uns 600.000 habitants. El primer dia vam entrar des de l’aeroport i un pot veure a esquerre i dreta de l’autopista que et porta fins el centre, els nous polígons industrials on s’estàn instalant les empreses privades.
Tirana és una ciutat que viu entorn del riu Lana, on s’ha fet un boulevard ajardinat (Blv. Bajram Curri). La ciutat queda estructurada per una sèrie d’amples boulverads i entorn d’aquests la ciutat va creixent. El centre neuràlgic de la ciutat gira entorn de la Plaça Skanderberu, allà es poden trobar edificis ministerials, l’opera i la bilbioteca nacional. Al seu voltant, trobarem qualsevol dels edificis destacats de la ciutat (monuments i serveis).
Quan un pensa en Albània o concretament amb Tirana, hom es pot imaginar que és una ciutat vella i bruta, però de fet no ho és. A diferència d’altres ciutats de tendència soviètica (com podria ser la pròpia Russia o Berlin-Est) a Tirana no trobem edificis especialment alts ni mazacotes, és per això que és una ciutat tant extensa.
A més a més, el tret distintiu de la ciutat són precisament els edificis. Aquests estan pintants - amb més o menys gràcia - sent doncs un gran museu on es poden trobar des de Collages de Gris a Mondrians. Aquesta mà de pintura ha renovat la ciutat i ha fet que la façana externa no denoti com una ciutat depriment i grisa.
La ciutat té moltíssima vida, molta més que qualsevol ciutat de l’Europa de l’est. Els carrers estan plens de bars amb les seves respectivs terrasses i la gent fa vida en aquestes. Així doncs és una ciutat que et mira plena de colors i plena d’alegria, ja que totes les terrasses estan plenes d’albanesos que passen les tardes bevent cerveses (i Raki). A més a més, aquesta sensació de vida s’enforteix a qualsevol racó del país a partir de les 19h. - que és quan el sol deixa d’apretar - i és el moment en que la gent pren carrers, jardins i bars. Viu la vida que no tenia fa 15 anys (que no estaven permeses les terrasses de bars)
Tirana s’occidentalitza a la Albanesa, i la veritat és s’estan obrint molts comerços però sense haver una invasió de marques occidentals. Un gran exemple és que és l’única ciutat europea sense McDonald’s, però tenen el seu propi McD, el Kolonat!!
Tirana és agradable per passejar i veure la GRAN ciutat albanesa. El més agradable és quedar-te amb una visió del tot, i sentir les emocions que desprèn, les ganes que té de viure la ciutat. Una ciutat que mira al futur amb esperança tot i les adversitats, ja que desprès de tants anys tancats han recuperat l’optimisme… i no tenen pressa.
MENDA