El paradís de les bicicletes no es va aixecar en un dia

Posted on 24 gener 2012 by | Leave a comment

Dóna la sensació que la supremacia ciclista i les infraestructures totalment pensades pel ciclista dels Països Baixos existeixen des d’abans del foc, però res ben allunyat de la realitat.

Carrils bici del Gelderland (Països Baixos)

Aconseguir aquesta xarxa i aquest paradís ciclista no va ser fruit d’un dia, sinó a base de tragèdies i una forta mobilització de la població.
El breu vídeo (6:35′) que presentem a continuació ens explica com un país on ja existien milers i milers de ciclistes va aconseguir recuperar l’espai públic en favor d’un mitjà de transport sostenible i saludable.

Vídeo sobre com els neerlandesos van aconseguir els seus carrils bicis

Fins fa uns anys, la xarxa de carrils bicis de Barcelona era molt pobre, fet que no afavoria l’ús de la bicicleta.
La instauració del Bicing – el transport públic de bicicletes de Barcelona – també ha afavorit la creació d’una xarxa de carrils bicis promesa des de fa més d’una dècada. Aquests dos factors ha afavorit que els carrers de Barcelona es comencin a omplir de bicicletes… el qual demostra que si es donen incentius pel seu ús, la gent respon favorablement. [com va passar als Països Baixos]

Bicing i carril bici de Barcelona

Desgraciadament, a Barcelona, fa unes setmanes, una usuària del Bicing va morir atropellada per un camió mentre ella anava pel carril bici tranquil·lament. Aquest fet ha de fer replantejar imperiosament la seguretat de les bicicletes i la ubicació dels carrils bicis; molts cops en llocs inadequats (perillosos tant per ciclistes com per vianants). Continue reading →

→ Leave a comment

Posted in Altres, Països Baixos

Tagged , , , , ,

A l’estadi més alt d’Espanya no es pot jugar al “pelotazo”

Posted on 18 gener 2012 by | 1 Comment

Com és costum últimament, vam anar a Granada a fer una visiteta als nostres amics òptics que hi viuen.
En aquesta ocasió vam fer una mica el turista pels voltants i una de les sortides que vam fer va ser la de pujar a l’estació d’esquí de Sierra Nevada a veure neu (gel més aviat) i passejar una mica a 2.500 metres per oxigenar-nos.

A Sierra Nevada – a part d’esquiadors – hi ha esportistes d’elit, ja que es troba un Centre d’Alt Rendiment (CAR): poder entrenar a 2.500 metres és sens dubte un luxe pels esportistes.

Estadi del CAR de Sierra Nevada (2.500 m.)

Però la imatge que em va quedar a la retina és el camp de futbol (amb pista d’atletisme) del CAR de Sierra Nevada.
Primer de tot, pel simple fet de veure un estadi a 2.500 metres, convertint-se amb la instal·lació esportiva més alta d’Espanya…
… i segon, pel simple fet que si xutes una mica fort, la pilota s’envà muntanya avall!!

Sens dubte, aquest camp podria entrar en la llista de camps curiosos on està prohibit jugar al “pelotazo” com l’arxifamós camp de les Illes Fèroe, el del Rampla Juniors (Uruguay) o el de la Badia Marina de Singapur.

Salut i joc al toc…

MENDA

→ 1 Comment

Posted in Estat Espanyol, Sud

Tagged , , , ,

El Departamento de Rocha (Uy)

Posted on 17 gener 2012 by | Leave a comment

A l‘Uruguay existeix un lloc on el temps va a una altra velocitat, així com les seves maneres de fer, de viure… i de parlar (usen el “tu” enlloc del “vos”).
El Departamento de Rocha és una regió que té un encant especial de visita imprescindible. A la vegada que podem veure els pobles costaners (anomenats balnearios) més bonics del Uruguay.

Les roques de Punta del Diablo

La regió es troba a uns 170 km de Montevideo i és fronterera amb el Brasil.
Nosaltres vam anar-hi tot llogant un cotxe i conduint per la Ruta 10, la carretera de la costa.
Vam recórrer el litoral Atlàntic passant per les regions més turístiques: Canelones [sí, sí, en efecte, Canelones] i Maldonado; i el seu centre neuràlgic: Punta del Este.

Los dedos de Punta del Este

Deixant enrere Punta del Este, hom segueix cap a Rocha, però al entrar-hi, la carretera s’acaba.
Per seguir, s’ha d’agafar una petita balsa que et creua la Laguna de Garzón i et dona la benvinguda a la regió.
El primer canvi: l’asfalt. Ja no n’hi ha.
De cop s’acaba tot: la carretera, les urbanitzacions, els banyistes, els “postes” de vigilància de les platges…
En part, aquest “canvi” ve donat per l’absència de pont. Existeix, per sort, forta pressió en contra del pont de la Laguna de Garzón que només serviria per urbanitzar tota aquella de zona: llarga vida a la balsa.

Ruta 10 a Rocha: sense asfaltar. Balsa de Garzón al fons.

És destacable que dels 170 km de costa del Departamento de Rocha, us podem ben assegurar que el nombre de poblets costaners (balnearios) es poden comptar amb els dits de les mans!
A més a més, val la pena destacar que al llarg del litoral uruguaià no hi ha pràcticament cap tros “assecat” pels humans, mantenint l’ecosistema litoral ja perdut a Catalunya (dunes, matolls i aiguamolls). Rocha no és una excepció.

Nosaltres vam estar dormint a Punta del Diablo, un meravellós poble pescador de 600 habitants que encara conserva els seus orígens més arcaics.
Tot i que als estius s’omple de turistes, es manté perfectament.
En part perquè no hi ha pràcticament establiments hotelers, fora de les cases de la gent, que es lloguen com apartaments.
Punta del Diablo no té pràcticament carrers i està configurat per casetes modestes de fusta o de cal que es distribueixen desordenadament.

Platja i port de Punta del Diablo

Cada matí, els vaixells dels pescadors salpen a la mar en busca del peix del dia i al acabar la jornada deixen les barques a la platja per anar a les barraques de davant, des d’on venen el peix.
La població permanent del poble no és molta i quan vam anar nosaltres ultimaven la preparació de la temporada d’estiu, arreglant els taulons de les barraques. Continue reading →

→ Leave a comment

Posted in Uruguay

Tagged , , , , , , , , , , , , , , ,

Cabo Polonio

Posted on 29 desembre 2011 by | 1 Comment

Existeix un lloc on el temps passa a una altra velocitat, un lloc on les maneres de fer són diferents a les de la gent del voltant… i dins aquesta regió anomenada Rocha, a l’Uruguay, existeix un poble que resisteix als efectes del ciment i la modernització: Cabo Polonio.

Panoràmica de Cabo Polonio

Que al segle XXI, en un món “occidentalitzat” i “globalitzat”, t’expliquin que hi ha un poble de la costa sense aigua corrent ni electricitat en ple litoral sembla que sigui una camama. Doncs no, existeix i es troba a la riba Atlàntica del Uruguay.

Busca el pal de l’electricitat…

Cabo Polonio es troba dins un Parc Nacional – fet que ha ajudat a preservar el paratge – i per accedir-hi s’ha d’aparcar a fora del parc i agafar un camió que surt cada 2 hores per entrar-hi. [ull, pregunteu horaris per tornar]

El viatge en camió per les dunes del parc és sens dubte la primera atracció.

El poble de Cabo Polonio no és res més que un grapat de cases llançades de forma desordenada arreu del cap: ni carrers, ni asfalt, ni fanals, ni clavegueram, ni aigua corrent, ni hotels, ni edificis de més d’una planta, ni platges plenes… només algunes cases amb grups electrògens d’energia eòlica i dipòsits d’aigua.
Anar a Cabo Polonio és tornar enrere en el temps i situar-te en el que devia ser certs llocs d’Eivissa fa 50 anys. Continue reading →

→ 1 Comment

Posted in Uruguay

Tagged , , , , ,

Aquí te pillo, aquí te asado

Posted on 26 desembre 2011 by | Leave a comment

Una de les coses que comparteixen argentins i urugua/sh/os són els asados.
Un asado és junt amb el mate els pilars alimentaris de la societat tant “gaucha” com “charrúa“.

L’asado és un ritual i una costum arrelada en la societat fins a límits insospitables. Tenen les seves pràctiques, les seves maneres de fer, així com els seus rituals.
Fins aquí normal. Però el que realment és més sorprenent és la freqüència en que fan un asado o en general, consumeixen carn [vacuna].

Les vaques són les reines del país…

Uruguay és [junt amb Argentina] el país del món amb major consum de carn vacuna: 58,2 kg a l’any per habitant [160 grams al dia]*.
No és d’extranyar doncs que el paisatge predominant del Uruguay siguin les vaques, que pasten lliurement i alegrament pels verds camps del Uruguay. Concretament en pasten al voltant de 12 milions [cada habitant li toquen unes 3,5 vaques]*.
Això sí, la qualitat d’aquesta és sublim. Gràcies a que aquestes pasten enlloc d’estar tancades i que menjen herba fresca.

“Medio Tanque” a Montevideo… un asadero públic urbà

Potser el que més em va cridar l’atenció fou que pels carrers pots trobar “medio tanques” perquè la gent pugui fer-se el seu asado en qualsevol moment.
I així és, si a casa no tens espai o no tens per fer un asado, sempre pots anar a aquests “asaderos públics urbans” i te’l fas.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció fou l’estructura de les graelles. Sempre tenen una part al costat de la graella per fer exclusivament el foc i tenir-lo així sempre obert [sempre hi ha temps de fer un últim tall]. Les brases que van caient del foc senzillament es van col·locant sota la graella on es troba el menjar: una gran idea!!

Detall de la posició del foc i les brases i… vacio, chorizo, provolone, molleja, morrones con queso, morcilla… mmmm…

Però no es oro todo lo que reluce. Aquesta voracitat carnívora té un inconvenient: la principal mort de la població del Uruguay son les enfermetats cardiovasculars que venen donades per l’excès de consum de carn [vacuna]*.

Finalment dir que jo tinc una especial devioció per la molleja (les amígdales de la vaca) que son un manjar i que estan boníssimes!!

Salut i… “un aplauso para el asador“!

MENDA

* Referències de les dades exposades en aquest enllaç: http://ves.cat/a100

→ Leave a comment

Posted in Cultura, Uruguay

Tagged , , , ,

Gëzuar Krishtlindjet (Bon Nadal)

Posted on 24 desembre 2011 by | Leave a comment

LaDupla us desitja – en albanès, com és habitual – un BON NADAL, unes bones festes… i dit de pas, un feliç any nou!!


Ladupla confia en que aquest any 2011 hagi estat alegre i fructífer i que hagueu viatjat molt… però encara desitgem amb més forces que l’any que ve sigui millor: amb més alegries, més salut, més amor, més i millors viatges i… que transmeteu carinyo a tothom… que això sí que és impagable!

Us desitgem  Gëzuar Krishtlindjet dhe Gëzuar Vitin e Ri de tot cor i a cuidar-se molt!!!

LADUPLA

→ Leave a comment

Posted in Benvinguda

El tango més punk té un nom: Orquesta Típica Fernández Fierro

Posted on 22 desembre 2011 by | Leave a comment

Buenos Aires és sinònim de moltes coses, però potser un dels més sonats és el TANGO, patrimoni inmaterial de la humanitat.

Un gènere musical que té arrels al voltant del Mar del Plata [Buenos Aires, Montevideo i Rosario es disputen l'origen] i que va nèixer als barris obrers d’aquestes ciutats com expresió que fusionava un infinit d’expresions artístiques; tant d’arrels europees, africanes com llatinoamericanes… donant com a resultat una expresió “criolla” totalment nova que no pararia de crèixer i fer-se famosa ja des de mitjans del segle XIX… i que veuria el seus apogeus ja des d’inicis del segle XX.

Concert de la Fernández Fierro al CAFF (10/12/12)

El tango té grans noms, potser el més notori és el de Carlos Gardel… però l’escena també contemple grans bandeonistes, parelles de ball, intèrprets…
… el tango va molt més enllà del ritme (“2×4“) i de la imatge clàssica del ball d’una parella efusiva…
… el tango té moltes formes d’interpretació i d’entendre’l on potser [a part del ritme] l’únic punt en comú és el bandoneó (una mena d’acordeó).

La visita a Buenos Aires no ens podia excusar d’assitir a algun esdeveniment de tango [lluny del circuit turístic]…
… casualment, durant aquells dies, es celebrava el dia internacional del Tango i la ciutat de Buenos Aires havia preparat una vesprada de concerts als Jardins de Palermo (davant del Planetari) on GRANS de l’escena anaven posant el seu granet de sorra.
Nosaltres, com a complets ignorants del tango, ens va servir per veure i començar a entendre la diversitat d’aquest gènere músical, molt però que molt més enllà dels tòpics coneguts.

Concert Orquesta Típica Fernandez Fierro (10/12/11) from Ladupla on Vimeo.

Però el plat fort venia l’endemà, últim dia del viatge.
Uns amics ens van recomanar que anessim a veure l’Orquesta Típica Fernández Fierro, un grup molt canyero de tango, que es troba dins l’escena d’un reguitzell de grups que estan modernitzant el tango coneguts com “La Guardia Joven“.
La Fernández Fierro fa més de 10 anys que batalla fora dels circuits oficialistes, entre el carrer i l’escenari i com a precursors de la modernització del tango s’han guanyat un documental i tot. Continue reading →

→ Leave a comment

Posted in Argentina, Cultura

Tagged , , , , , , , ,