Off Roads Balcànics

Les carreteres dels Balcans estàn esfaltades?
Sí, tranquils, tot en ordre.

Totes? No clar, totes no però en general prou bé.
Nosaltres vam fer un parell de “fora pistes” que si passeu per allà són imprescindibles.

Bjelasnica
Bjelasnica

1.- Lukomir (Bjelasnica, Bòsnia)
15 km per pista de muntanya
ens porten a un poblet a 1.500 metres perdut per les muntanyes de Bjelasnica.
És l’últim poble tradional de Bòsnia.
El camí està prou indicat i és apte per qualsevol vehicle.

Bjelasnica Lukomir Road
Bjelasnica Lukomir Road

2.- Llac Shkoder (Montenegro)
5 km separen
Dodosi de Zabljak Crnojevica però segons Google Maps, un GPS o un mapa qualsevol de carreteres, no hi ha camí que ho conecti. Per arribar d’un lloc a l’altre sinó són 50 minuts de cotxe.
En realitat això és cert excepte a l’estiu. En aquell moment, el riu va més baix i per tant hi ha moltes zones no innundades que et permeten fer els 5 kms. Cada any el camí és diferent però pots seguir roderes que t’hi van acostant.
Aquesta “dracera” et permet completar una ruta increible per aquella zona del riu Crnojevica i el llac Shkoder (Montenegro).

Shkoder Zone Map
Shkoder Zone Map
Dodosi Bridge
Dodosi Bridge

Salut i a gaudir del paissatge!

La costa Adriàtica no té platges

Com que no té platges?
Bé, evidentment que n’hi ha però probablement no és la platja que tots ens imaginem.
No hi ha sorra fina, no hi ha platges àmplies, no pots estirar la tovallola, ni tampoc pots jugar a volei-platja o fer castells de sorra.

Platja Njivice
Platja Njivice (MN)

Un company danés m’explicava un dia que tenia una postal des de ben petit de Croàcia a casa amb una fantàstica platja paradisíaca. Una platja extensa, de sorra fina. Des de ben petit tenia clar que volia banyar-se, que li toqués el sol… i gaudir d’aquelles platges de postal.
Així que van agafar el cotxe des de Dinamarca i cap a Croàcia amb la familia. Desprès d’uns dies creuant Europa van arribar a Croacia i de cop, decepció.
La costada somniada de la postal no l’ha trobaven. Només petites cales de pedra i gent que es llançava al mar des de qualsevol lloc.

Platja Mlini
Platja Mlini (CR)

Doncs bé, així és la costa de Croàcia i Montenegro. Per nosaltres, una costa acollonant. Paissatges muntanyosos, cales minuscules i el més important; et pots banyar des de qualsevol lloc. Pots banyar-te a qualsevol poble; fins i tot al mateix port que les aigües [encara] són transparents.
La gent instal·la escales de piscina a les roques, es fa petits amarradors o adequa 4 pedres perquè tinguin un espai. En tot cas, qualsevol forat és apte per banyar-se.

Perast (MN)
Perast (MN)

Continúa leyendo La costa Adriàtica no té platges

Mostar, ciutat dividida

Mostar, la capital de l’Herzegovina i sens dubte una de les joies del país.
Tots tenim en ment el seu famós pont, ja sigui perquè tenim alguna referència, pel video de la seva destrucció o bé perquè Red Bull organitza anualment salts des dels 26 metres d’alçada que té el Pont Vell sobre el riu Neretva.

Pont Mostar
Pont Mostar

Mostar és indiscutiblement un dels pobles obligatoris de Bòsnia-Herzegovina. A més del pont, té un casc històric d’estil musulmà preciós, amb el seu “mercadillo” i els seus carrerons. Una mica ple de turistes, però es gaudeix bé.
De fet a Bòsnia, centres històrics d’estil musulmà tan ben preservats [restaurats] en queden pocs.
Mostar concentra una gran diversitat arquitectònica; no només de caire otomà sinó també venecià o austro-hongar; i és que Mostar ha estat sempre un centre neuràlgic.

Mostar Stari Grad Ciutat Vella
Ciutat vella

Però Mostar acumula molta història i l’emprenta de la guerra (1992-95) encara està molt present: la ciutat ha quedat dividida en dos.
A Mostar hi viuen majoritàriament dues ètnies: els croats i els bosniacs. Aquests havien conviscut sense gaires problemes com passava a la resta del país. Va esclatar la guerra i tot i que en un inici uns i altres eren aliats, al maig del 1993 van començar les hostiliatats i els croates van iniciar un setge de 10 mesos a la ciutat antiga, on vivien els bosniacs.

Mostar Bulevard
Bulevard

Continúa leyendo Mostar, ciutat dividida

Lukomir: l’últim poble bosnià

A les muntanyes de Bjelasnica, sobre Sarajevo, hi ha un conjunt de pobles perduts a la muntanya. El més especial de tots és Lukomir. S’accedeix des de Sarajevo i desprès de passar per l’estació d’esquí de Bjelasnica t’endinses a la muntanya, fas uns 15 km de pista i finalment arribes a un poblet meravellós: És l’últim poble típicament Bosnià i l’únic d’aquella zona que es va escapar de la guerra… probablement no van trobar-l’ho.

Lukomir
Lukomir

Actualment hi ha una vintena de cases habitades, unes vaques i moltes ovelles. El poble es troba a 1.500 metres i actualment ja ningú hi viu a l’hivern. El poble té llum i aigüa corrent des de fa pocs anys i encara guarda tota la seva màgia.
Els seus habitants són majoritàriament dones de més de 7o anys que passen els estius fent mitjons de llana, munyint les vaques, fent formatge, treballant l’hort i saludant als turistes.

Lukomir
Lukomir

Continúa leyendo Lukomir: l’últim poble bosnià

Com anar a Dubrovnik i no morir en l’intent

Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic. Una ciutat fantàstica però molt agobiant, especialment si és en ple estiu.

La nostra experiència: la ciutat, molt maca, però no la vam gaudir prou.
Si sou també d’aquells que els sulfura les multituds i les ciutats sobreexplotades turísticament us proposem la següent alternativa per veure Dubrovnik i no morir en l’intent.

Dubrovnik des de Lokrum
Dubrovnik des de Lokrum

1.- No dormir-hi allà. Car, massa car. Tot i que no negarem que una passejada noctura pot ser xula.
Nosaltres vam dormir a Cavtat, un poble coster a 20km preciós.

2.- Acostat-hi per mar. Hi ha un vaixell que va de Cavtat a Dubrovnik parant a 3 poblets (Plat, Soline i Mlini) i a l’illa de Lokrum. Per vora 10€ vas i tornes. El trajecte és de gairebé una hora. Pots veure tot l’espectacular litoral i veure les muralles de Dubrovnik des del mar.
L’entrada des del mar i la primera impresió que tens a Dubrovnik al posar-hi el peu és bestial; desprès va de baixada.

Port Dubrovnik
Port Dubrovnik

3.- Visita l’illa de Lokrum. Just davant de Dubronik hi ha una illa verge (és un Parc Natural) i val 3€ . Natura, cultura i varis punts de bany acollonants, com el Mar Mort, un petit mar interior. I sí, unes vistes a la ciutat vella de Dubrovnik genials.
El vaixell de Cavtat a Dubrovnik hi fa parada, sinó surten cada 30 minuts des de Dubrovnik.

Lokrum - Mar Mort
Lokrum – Mar Mort

4.- Empapat de les impresions per la tarda. Acaba la ruta a Dubrovnik, gaudeix de les primeres impresions i aleshores sí, dóna la volteta fins que et cansis, busca algún raconet i aleshores, torna al vaixell i gaudeix de la brisa de vespre de l’Adriàtic, lluny dels creueristes i les masses turístiques.

Salut i tranquil·litat!

Els rius dels Balcans

Bòsnia-Herzegovina – i en general els Balcans – és un país marcat pels seus rius.
Els rius que corren per profundes valls, configuren no només les fronteres polítiques del país, sinó les fronteres culturals.

Però sí els rius han marcat les fronteres, els ponts han unit les cultures del país més multicultural i multireligiós del món que durant bona part del segle XX va estar dins el país amb major diversitat: Iugoslàvia

Iugoslàvia eren 6 repúbliques, 5 nacions, 4 idiomes, 3 religions, 2 alfabets… i finalment van acabar tenint 1 desig: ser independents.

Els rius i els ponts han estat l’element que més ha il·lustrat les relacions entre les persones i les religions dins el país.
Al llibre “El Pont sobre el Drina” del nobel de literatura Ivo Andric ens il·lustra perfectament com tot el pas de la història dels Balcans es pot explicar a través d’un pont (concretament el pont Mehmed Pasha Sokol de Visegrad).

El Drina al seu pas per Gorazde

Els ponts sobre els rius eren l’única forma per creuar les valls, així els habitants dels pobles no tenien més remei com veure gent nova a diari que per una raó o altra es movien pel territori.
Això ha fet que els pobles bosnis estiguin al dia de la política i les cultures d’arreu d’Europa.

Continúa leyendo Els rius dels Balcans

Bibliografia dels Balcans

Ens encanta la història i les històries.
Per això, abans d’anar als Balcans hem marxat amb la llicó apresa.

Els Balcans són una suma de desenes d’ètnies en un espai reduït d’Europa.
Un punt governat al llarg de la història per diferents imperis i formes de govern. Un punt de guerres.
Els Balcans són magnífics, però aconsellem abans d’anar conèixer una mica la història per poder transpirar tot el que desprèn de la terra i de la gent.

Hem fet una petita sel·lecció bibliogràfica:

– “El Pont sobre el Drina” – Ivo Andric
– “Yugoslavia kaputt” – Manuel Leguineche
– “Los Bosnios” – Velivor Culic
– “Gorazde, zona protegida” – Joe Sacco

Petita selecció videogràfica:

– “La mort de Iugoslàvia” (the death of yugosavia) – Produït per la BBC (UK)
– Cinematografia vària: E. Kusturica o G. Paskaljevic

“El pont sobre el Drina” – Ivo Andric
Els Balcans són una petita península on musulmans, catòlics, ortodoxos, jueus i romanies, han conviscut.
Tots ells sota un element comú: els rius i els ponts.
Rius que separen geogràficament les ètnies , els ponts que les uneix i connecta.
El llibre d’Adnric (Nobel de Literatura) és una crònica dels últims 700 anys dels Balcans fins l’inici de la Primera Guerra Mundial. Una crònica extensa i detallada de la ciutat de Visegrad (Bòsnia).
Però per sobre de tot és un llibre d’històries i de la vida quotidiana de la ciutat.
Permet entendre com de forma natural la gent ha “vist venir” el pas dels temps… i dels exercits.

The Bridge on the Drina - Visegrad, Srpska

El pont sobre el Drina d’Andric (Visegrad)

“Yugoslavia kaputt” – Manuel Leguineche
Relat periodístic sobre la Guerra dels Balcans (1990/2 – 95). És un relat que contextualitza bé l’antecedent prèvi tant Iugoslau Continúa leyendo Bibliografia dels Balcans